Albert Pla: Un Showman de cap a peus

Albert Pla sembla un “penjat”. Amb els cabells curts però despentinats, una barba de tres dies, una mirada perduda i un vestuari molt peculiar té tots els números de semblar un vagabund de barri.

El seu llenguatge és senzill i les lletres de les seves cançons parlen de coses normals, o gairebé normals, ja que sempre porta allò més vulgar als extrems. Estem parlant d’un republicà anònim abandonant els seus principis per l’amor a una princesa, a un enamorat lluitant entre perdre la seva parella o denunciar-la per terrorisme, o un català de cap a peus que vol ser torero y mor en una plaça de toros.

Pla, amb la seva veu quasi infantil, compon lletres sorprenents al mateix temps que absurdes, on parla principalment del sexe, de l’amor i de la mort. Molta imaginació al servei de la música que l’ha convertit en un dels cantautors catalans més peculiars de tots els temps. Tot un showman de la música amb un ingredient indispensable: una immensa capacitat de convertir la poesia més absurda en temes que contenen certa càrrega emocional i un gran sentit de l’humor.
Al 1989 va editar el seu primer àlbum Ho sento molt (1989) i amb cançons com La vida d’un gat, La violació o La sequia es va posar el públic a la butxaca .El cantautor català va fer un gir en la seva carrera i ens va allunyar de l’estil al que ens tenia acostumats amb el seu primer treball en castellà No solo de rumba vive el hombre ( 1992), un disc a ritme de rumba amb el peculiar missatge de les seves lletres. Però Albert Pla no té pèls la llengua i en ocasions ho ha pagat car: la seva discogràfica es va negar a publicar el seu segon àlbum en castellà Veintegenarios en Alburquerque (1997) per una cançó terrorista.

Aquesta nit, al Harlem Jazz Club de Barcelona tindrem la oportunitat de veure de nou Albert Pla assegut en una butaca, amb la seva guitarra i completament disfressat. Ens sorprendrà amb alguna de les seves “ninotades”?