UN REBEL CONVERTIT EN ARTISTA

El cantautor guatemalenc Ricardo Arjona recull en el seu últim àlbum Quién dijo ayer tretze noves versions dels seus clàssics. Un nou treball que porta al present la

història d’un artista que no s’ha allunyat mai dels bullicis del seu poble natal.

Barris infectats de pobresa i suburbis d’una Antiga Guatemala submergida en la violència de la dictadura. Aquí és on Ricardo Arjona, actualment un dels cantautors de música llatina més aclamats pel públic de l’Amèrica Central, troba la seva inspiració a l’hora de compondre els seus temes. Profund, autèntic i un observador incansable de la vida quotidiana, Arjona es recolza en la poesia i en l’honestedat més extrema per transmetre tot allò que veu, allò que palpa i que creu que s’ha d’explicar. Un rebel que orienta la seva carrera a donar resposta a totes les preguntes que planteja la vida, a retratar el dia a dia de la manera més simple i romàntica.

Arjona es refugia en els ritmes llatins orientats cap al reggae per vestir les seves cançons. Un estil que reforça la seva autoria, encara que cada cançó tingui un ritme musical diferent. Més enllà de la seva manera d’interpretar-les, les lletres dels seus temes segueixen amb una gran senzillesa un magnífic ritme poètic, amb paraules simples, que contemplen la vida des d’un punt de vista personal i molt seu. Les normes, el seu gran enemic. La guitarra, la seva aliada més fidel.

“ Soy un tipo muchísimo más normal de lo que la gente piensa. Actuo por impulso natural para conservar del cavernícola lo más preciado: la espontaneidad “ Ricardo Arjona

El seu primer disc quan només tenia 21 anys Déjame decir que te amo, un autèntic desastre. Un inici de carrera difícil per un artista ja consolidat que ha viscut la vida a flor de pell i que als seus 43 anys guarda a la butxaca més de sis àlbums. L’últim, Quién dijo ayer, llançat al mercat el passat 21 d’agost, recull catorze versions de les seves cançons més conegudes i tres temes inèdits. Un àlbum que fa un recorregut per tota la seva història musical. Conté noves mescles i, a més a més, incorpora duets amb artistes tant coneguts com Eros Ramazzotti o Marc Anthony.

RETORN DEL SHUARMA EN SOLITARI

L’ex component i fundador del grup barceloní Elefantes, oferirà un concert , juntament amb Gerard Quintana, presentant el seu nou treball Universo, el seu primer àlbum en solitari.

En hindú, shuarma vol dir persona tímida i introvertida. Per ell, és el nom que defineix més bé el seu aspecte i la seva personalitat. La necessitat d’expressar els seus sentiments a través de la música i el seu interès per viure cada moment com si fós l’últim el converteixen en un compositor inquiet que es deixa amarar de les petites coses que l’envolten i només necessita una guitarra per exprimir fins l’útima gota de la seva energia. La seva inquietud pel pas del temps, la necessitat de créixer i aceptar el canvi i viure el present són la font d’inspiració d’aquest cantant polifacètic, un amant de la música que s’ha anat formant com a artista al llarg dels anys fins aconseguir treure a la llum el seu primer disc en solitari.

Universo, que es va posar a la venda al públic el dia 7 de maig, reflecteix el punt àlgic de la seva maduresa artística. Parla de l’amor, de la humiltat, de la senzillesa, de tot allò que ocupa la seva ment. Les dotze melodies que vesteixen aquest nou àlbum en solitari calquen la seva part més sensible i mostren el seu “univers” més íntim. En definitiva: un viatge imaginari cap a les profunditats de l’ésser humà. Les guitarres acústiques substitueixen les elèctriques, on la persussió prèn un protagonisme indiscutible. Un pop que juga amb els sons més ètnics.

El proper dia 31 d’octubre tindrem la oportunitat d’assaborir les curiositats musicals del nou disc del Shuarma com a solista. El Passeig de la Copa de Girona será l’escenari de la presentació d’aquest nou álbum, espai que compartirà amb Gerard Quintana a partir de dos quarts de dotze de la nit en virtut de la Festa Major de la capital gironina. L’entrada será totalment gratuïta.

Georges Moustaki, un romàntic de la música francesa

" La poesía se hace canción cuando se pega a la vida. Cuando se convierte en el espejo de las ideas. Las preocupaciones del momento" Georges Moustaki

Als seus 73 anys i amb una trajectòria musical impecable, el cantautor francès d'origen grec Georges Moustaki continua cultivant èxits i no deixa de sorprendre al seu públic més fidel, a qui va enamorar amb le Métèque (l'estranger), àlbum que el va portar a la fama l'any 1969 i possiblement una de les millors cançons de la història de la música francesa. Les seves melodies dolces acompanyades únicament de la guitarra i l'acordeó reflexen la poesia cantada més tendra, i el ritme de la seva guitarra clàssica mostra la vessant més sencilla i natural de les seves obres, inspirades en les experiències que el pròpi compositor ha anat recordant en els seus viatges arreu del món. Més que un intèrpret, Georges Moustaki es pot considerar un enigma de la música francesa i internacional, un mite encara present que no deixarà mai de ser mite.

Moustaki no s'acomiada encara de la seva música, no deixa de compondre i no s'allunya mai del seu canon musical, una barreja entre melodies de música grega i música folk , sempre acompanyades per la seva veu monòtona, a vegades trista, tret que el caracteritza des que va començar a compondre.

Tant ha agradat i ha influenciat la seva música arreu que intèrprets de la talla d'Edith Piaf, personatge decisiu en la carrera de Moustaki en els seus inicis, han volgut interpretar les seves lletres sense allunyar-se mai del seu peculiar estil musical. De la mà de Moustaki hem pogut assaborir èxits com Sarah, la Solitude, Il est trop tard, ma Liberté o la famosa Métèque, temes que es van poder sentir el passat mes de gener al Palau de la Música de Barcelona compartint escenari amb la cantautora catalana Marina Rossell i interpretant el disc conjunt les anges sont très a la mode.